SIGNIFICAT DE L'ENTRETENIMENT

Un ànima cerca el plaer de forma natural, ja sigui conscient o no. Aquest desig intern s'expressa mitjançant els interessos i les preocupacions. Dit d'una altra manera, fer que es parli de les coses que s'han vist o s'han escoltat ja tenen bastant significat. Del que més es concreta al parlar és el que més interés té. Un interés conscient no és més que una obsessió. Quan invertim un temps en un pensament inncecessari i oblidem que allò no era necessari no ens importa que l'esforç fos malbaratat. En altres paraules clarament ho hem gaudit.

L'ESPERIT ESPANYOL

Els costums del poble espanyol poc han canviat amb el pas del temps, fixem-nos doncs en primer lloc en el moviment dels indignats; no falta qui, convençut de la possibilitat de canviar les coses lluita pacíficament per a assolir un ideal, d'altra banda trobem els que assisteixen a aquests moviments encara que no creguin fermament en el que representa realment el que significa el moviment i al cap d'una estona torna a casa amb l'orgull de dir -soc un indignat- o -un dia de lluita- i després se'n desentenen. A priori el moviment indignat era seriós però va anar degradant-se per la gent que participava en el moviment sense saber el que volia dir.  No cal sorprendre’ns gaire aquest fet, això sempre ha estat així. Pío Baroja en "l'Árbol de la ciéncia" ja ens retratava quelcom semblant amb el desastre del 98, una onada de patriotisme i la creença de la victória en la guerra contra América feia sentir-se orgullós al ciutadà espanyol i desprès un cop perduda la guerra el sentiment de lluita s'havia perdut com si no hagués existit. Un altre exemple d’això mateix el trobem en la Guerra Civil on el president Azaña ens relata un fet que només pot passar a Espanya, cito textualment: "En los campamentos de primera línea, los milicianos no se privaban de ningún placer. Muchos se volvían a dormir en Madrid. No faltaban casos en que el buen madrileño salía a campaña temprano, dejaba a su mujer en un acantonamiento o en medio del campo, preparándole la comida, y después de disparar unos tiros en la trinchera, se volvía pacíficamente a su casa. Quien no conozca el carácter del pueblo de Madrid, su buen humor, su descuido, su propensión a divertirse con todo, tendrá el hecho por increíble. Pero es cierto".(Azaña, 1986 "Causas de la guerra de España")