HOLMES

Aquesta vegada presento un altre escrit realitzat en el decurs de 4t d'ESO dedicat a  Holmes, amb una perspectiva diferent als altres escrits anteriors.

Estimado Holmes,

Siento tener que molestarte en tus más que merecidas vacaciones en Irlanda, pero me he visto obligado a enviarte este correo urgente ya que ha sucedido algo realmente terrible y necesito, como siempre, de tu capacidad deductiva y de tu lógica aplastante.

Hace unos días apareció muerto en la trastienda de su local el boticario Alex Jordan. Me consta que mantenías una cierta amistad con él, y es por esa razón que te envío mi más sentido pésame.

Aparentemente el boticario se ha degollado. Todos los indicios invitan a pensar que se trata de un suicidio, ya que lo encontramos tumbado en el suelo, sobre un gran charco de sangre, y no había signos de lucha ni en el escenario, ni en el cuerpo. Cuando le dimos la vuelta pudimos comprobar que tenía un corte limpio en el cuello, que lo atravesaba de parte a parte, de izquierda a derecha, visto desde la nuca. Cuando digo de parte a parte quiero decir que iba desde donde termina la oreja izquierda, hasta donde empieza la derecha. Asimismo, te comunico que no han robado nada. Además, en el suelo, al lado del cadáver, había un cuchillo ensangrentado que tenía las huellas únicamente del boticario, y de nadie más. En una mesa próxima al difunto había una botella de coñac casi vacía y una carta con letra de mujer sin identificar, en cuyo contenido queda muy claro que la mujer pone fin a la relación que, deduzco, mantenía con el boticario. Las piezas encajan a la perfección: una misteriosa mujer abandona al boticario, él no lo soporta y se emborracha para reunir el coraje suficiente para degollarse. Ha sido un suicidio, caso cerrado. No obstante, antes de dar carpetazo, quisiera saber tu opinión.

 Watson.         Londres, 25 de abril de 1889

Querido Watson,

Ante todo agradezco tu carta y tu pésame, estoy consternado pero eso no nubla mi capacidad deductiva a la que apelas en tu escrito. El boticario no se ha suicidado, ha sido asesinado. Dices que la herida de su cuello va de izquierda a derecha, tomando como referencia la nuca, por lo tanto, el autor del corte ha de ser diestro. El boticario era zurdo. También dices que es una herida limpia y que atraviesa el cuello de parte a parte. Mi querido Watson, una persona que se corta el cuello nunca presenta una herida limpia, sino que  en el lugar donde empieza ésta hay inexorablemente unos pequeños cortes de tanteo, hasta que la persona puede hacer acopio del coraje suficiente como para asestar el corte definitivo y mortal. Y lo más importante, el suicida jamás llega a poder realizar el corte más allá de la nuez, ya que en ese punto las fuerzas le han abandonado. En relación al coñac te diré que el boticario era abstemio y respecto a la carta de la mujer debo confesarte que desde hace muchos años, el boticario y yo manteníamos una relación amorosa en secreto y que ahora es un buen momento para desvelar. Deduzco que el asesino obligó al boticario a emborracharse mediante amenazas y después, cuando lo tuvo a su merced, le puso el cuchillo en la mano derecha y la asió fuertemente con la suya para realizar el corte. Salgo hacia Londres esta tarde, mientras llego  te recomiendo que contrastes la letra de la carta con la de las prostitutas que frecuentan las calles cercanas a la botica. Te sorprenderás y tendremos una testigo. Elemental, mi querido Watson.

Holmes                                              Dublín, 28 de abril de 1889

QUADERN DE BITÀCORA III

 POSIDÓ

Sol i perdut en el mar,

guiat per les estrelles

em limito a contemplar

tot allò que em rodeja.

La suau brisa, l'aigua

cristal·lina, el bell horitzó,

l'udol del vent, el mar

majestuós on se sent la

solitud vers l'oceà.

Aquesta massa líquida,

aquest territori inexplorat

conte la vida més arcaica

on Cronos ha indultat

la existència de l'oceà

La meva ànima cerca l'etern

descans i en aquest sepulcre

aquàtic per un moment

entén la efímera vida de

tots els essers que habiten

 més enllà del mar.

MONTSIÀ

Aquí un altre escrit del meu fitxer personal de l'ESO en concret de 1r, aquesta vegada la narració dedicada al Montsià tracta de l'afecte cap a les arrels de procedència  de les persones.

El seu nom és Damià i és pescador, com el seu pare, com el seu avi…De fet, el seu ofici es perd des de temps immemorials en l’arbre genealògic de la seva familia. Té trenta-vuit anys, tot i que sembla més gran a causa del sol, el vent i la pluja, que han castigat el seu rostre durant tota la seva vida i li han donat una expressió dura que es va suavitzant quan se li mira als ulls. Té una mirada negra i profunda, però neta i franca  alhora. És la mirada dels que no tenen res a amagar, dels que no han fet mai mal a ningú, la mirada d´aquells que les úniques batalles que han lliurat han estat contra ells mateixos i contra els elements. És, en definitiva, la mirada d´un home bo.

Avui, com cada dia, a trenc d´alba, en Damià ha pujat a la seva barca, vella com el món, però que ell cuida com si fos nova, i ha sortit a pescar.

La barca era del seu pare, que la va batejar amb el nom d’Aurora, en honor a la seva dona, és a dir, a la mare d´en Damià. És una barca petita, pintada de blanc i verd, amb un petit motor foraborda i dos rems que hi descansen a cada banda, per si  falla el motor, que,  tot sigui dit, no seria la primera vegada. També té una petita vela triangular, que en Damià només fa servir alguna nit de primavera o estiu,  llavors no pesca, només es deixa portar pel vent i es guia pels estels, tal com el seu pare li va ensenyar. És en aquelles nits quan en Damià se sent lliure i vol pensar que en darrere d´aquells estels estan els seus pares.

Normalment surt a pescar quan comença a despuntar el dia i torna cap al migdia, tot i que sovint, depenent de l´èxit de la pesca, s´hi pot retardar. Tant se val, de fet ningú no l´espera.

Es guanya la vida pescant, sobre tot pesca barbs, llobarros, orades i anguiles. També té arbres fruiters i un petit hort. El resultat de tot plegat li permet viure dignament, però sense gaires luxes.

En Damià és una persona agraïda i de tarannà optimista. Està agraït de viure on viu, de la peculiar bellesa dels indrets de la seva comarca que no és altra que el Montsià. Està agraït pel fet que la mateixa terra a la qual estima és la que li dóna de menjar.Però avui està trist, mentre navega a la recerca del lloc idoni per pescar, el seu cervell l´ha traït i ha començat a treballar pel seu compte, i s´ha posat a recordar.

En Damià ha començat a pensar en els seus amics de la infantesa i de joventut, i s’ha donat compte que tots han marxat. En Pau, en Quimet, en Pep, en Julià…tots van sortir del petit poble on vivien.

Recorda per exemple quan en Quimet li va dir que marxava a Barcelona, que volia estudiar econòmiques, que al poble no hi havia futur.Com també recorda les històries de la universitat que explicava quan tornava al poble els caps de setmana o per vacances i que en Damià escoltava amb certa enveja sana.

Avui en Damià ha tornat a recordar a tots ells i s’ha tornat a preguntar com seria la seva vida a hores d´ara si ell també hagués marxat. Potser no tindira la cara plena d´arrugues, ni les mans amb durícies. Potser viuria a Tarragona o a Barcelona i tindria una feina d´oficina, d´aquelles en les quals s´ha de portar corbata i agulla. Potser estaria casat amb una noia tan maca com la Judith.

La Judith és una noia que vivia al Delta, al poble d’en Damià. Ell estava enamorat d´ella i ella d´ell, però la Judith va marxar, li va dir que l´estimava però que no volia envellir al poble i va marxar.

La Judith li escriu de tant en tant  i li explica com li van les coses. L´última notícia que té d´ella és que viu a Tarragona i que surt amb un noi que sembla bona persona.

Ahir en Damià va rebre una carta de la Judith, però no la va obrir, no volia llegir com l´amor de la seva vida és feliç amb un altre home. Porta la carta a la butxaca, potser la llegirà després.

Ha passat el matí i la pesca ha esta acceptable, en Damià ha recorregut cinc quilòmetres Ebre avall i li ha entrat gana. Sempre porta a la barca una bombona petita de butà i una paella, i avui ha agafat de casa pebrot, ceba , tomàquet, una mica de conill i de pollastre i espècies, i ha agafat un paquet d´arròs que té el mateix nom que la comarca que tant s´estima i s´ha preparat un arròs allà mateix, a la barca.

El riu està tranquil, el cel no té ni un núvol i en Damià s’està  preparant el dinar amb la delicadesa d´aquell qui sap que si no es cuida ell, no el cuidarà ningú.

El dinar ja està preparat , en Damià s’ha servit un plat i ha començat a menjar lentament. El sabor del que s´ha preparat juntament amb l´indret que l´envolta, on una suau brisa acarícia les espadanyes i mou suaument la barca, mentre les garses i els ànecs volen en solemne formació no gaire lluny d’ell, fan que la tristor d´en Damià vagi minvant per moments.

Llavors s´ha adonat que porta la carta de la Judith a sobre. Ha acabat de dinar, s´ha preparat un cafè, se l´ha pres, ha tret la carta i l´ha llegit.

En Damià ha començat a plorar, però no de tristor, sinó a l´inrevés. La Judith li diu en la carta que torna al poble, que no hi ha res millor al món que el Delta, entre d´altres coses perquè hi és ell.

En Damià, ha tornat a pensar en el seu amic Quimet, i s´ha dit a si mateix que deu ser molt avorrit treballar en una oficina. Llavors ha pensat que potser seria bo comprar una barca més gran, en la que hi càpiguen dos. Potser li posarà de nom Judith, o potser en senyal d´agraïment a tot  li posarà Montsià, qui sap , ja s´ho rumiarà amb calma.

Corre una mica de brisa, i en Damià ha desplegat la petita vela triangular de la barca i ha tancat els ulls. No és de nit, però no importa, sap que el guien els estels.

QUADERN DE BITÀCORA II

Extracte del diari del capità: Segon dia d'aventura, he rebut vàries visites desde la apertura d'aquest bloc i animo a la gent que hi entri que faci un cop d'ull als altres llocs que hi tinc enllaçats, continuare penjant coses de creació pròpia o altres comentaris sobre coses interessants de caire literari, per a aquelles persones amants de la història tinc un altre blog també enllaçat sobre temes històrics que anirè ampliant.

NÚMEROS

He rescatat del meu arxiu personal uns escrits de quan cursava l'ESO, aquest text que avui tinc el plaer d'ensenyar és una história divertida amb un toc humorístic:

                           CADA TRES PER QUATRE

 En el país de la Cultura hi ha hagut unes eleccions generals , en les quals el resultat ha estat sorprenent: ha guanyat el bloc de les Matemàtiques i en conseqüència ha perdut el bloc de les Lletres.

Diem que el resultat ha estat sorprenent ja que feia molts anys que governava el bloc de les Lletres i tothom pensava que ho tornaria a fer.

Els habitants d’aquest país tenen una qualitat de vida força elevada i no cal dir que una cultura envejable. Es divideixen entre nombres i grafies i la relació entre ells és molt bona, de manera que és  habitual veure nombres convivint amb grafies i a l’inrevés.

Pel que fa les grafies, hi ha de tota mena, àrabs, llatines, gregues, ciríl·liques, xineses, etc. En referència  als nombres hi ha de sencers, decimals, naturals, fraccions… i com hem dit anteriorment conviuen en harmonía i de manera cívica.

Podem afirmar que les Lletres han governat bé. S’han esforçat molt per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, independentment de si eren grafies o nombres, tot i que com tothom, alguna vegada s’han equivocat, i això ha estat retret pel bloc de les Matemàtiques.

Aquest bloc sempre s´ha queixat, tant en públic com en privat , que tot i que el bloc de les Lletres ha governat  força bé , ha tingut massa retòrica, de manera que certs problemes que podrien haver tingut una solució ràpida i efectiva alhora han trigat molt en solucionar-se a causa de les llarguíssimes reunions que s’han fet, on cada orador ha exposat el seu punt de vista envers un problema determinat durant hores senceres, endarrerint innecessariament la resolució final.

Aquest ha estat l’argument principal de la campanya electoral del bloc de les Matemàtiques per tal de guanyar les eleccions, i pel que sembla els ha donat un bon resultat.

Cal dir, per fer honor a la veritat , que el bloc perdedor ha acceptat amb elegància la seva derrota i l’expresident del govern, el sr. Metàfora va fer un discurs de comiat que va durar set hores.

Ara el bloc de les Matemàtiques té un problema molt important. Feia tant de temps que no governava i ha estat tan inesperada aquesta victòria, que ara no saben qui s’encarregarà de cadascun dels ministeris que formen el govern. Això ha estat una errada de càlcul imperdonable per a un bloc de matemàtiques. Hi ha per tant cert nerviosisme en les seves files  , ja que tothom vol ocupar un càrrec de responsabilitat.

Per escollir al president del govern no han tingut cap problema, tothom ha estat d’acord per majoria absoluta en què sigui el senyor Infinit. El problema està en els ministeris, així per exemple, hi ha una disputa aferrissada entre la resta i la divisió per dirigir el Ministeri d’ Hisenda. La resta argumenta que ja que Hisenda s’encarrega de treure part dels diners dels ciutadans, qui millor que ells per dur a terme aquesta tasca. La divisió, per la seva banda diu que treure diners és només una part de la responsabilitat d’aquest ministeri, i que el més important és el fet de saber repartir-los i manifesten que qui millor que la divisió per fer això.

També tenim constància que la multiplicació vol encarregar-se del Ministeri de Treball, perquè en poc temps crearien molts llocs de treball, però per la seva banda la suma diu que les coses s’han de fer a poc a poc i amb seny i que per tant són ells qui se n’haurien d’encarregar.

Pel que fa al Ministeri de Medi Ambient també hi ha diversos candidats, així, la trigonometría diu que  a causa de la complexitat d’aquest ministeri se n’haurien d’encarregar ells. El mateix argument fan servir les equacions de tercer grau i la combinatòria.

Les figures geomètriques per la seva banda diuen que elles s’haurien de fer càrrec del Ministeri d’obres Públiques i Urbanisme, argument que és rebutjat pels nombres romans, que manifesten que ells tenen milers d’anys d’experiència. Les figures geomètriques es defensen dient que ells viuen ancorats en el passat.

A causa de totes aquestes discussions en el si del bloc de les Matemàtiques, ja han començat a sorgir veus que donen la seva opinió al respecte. Així, el nombre Pi manifesta que ell ja sabia que no tot sortiria rodó i que hi ha molts dels seus companys que intenten buscar la quadratura del cercle. Per la seva banda la regla de tres diu que si en un mes han tingut tres discussions, en tres en tindran nou. Preguntada pels motius de les discussions manifesta que això és una incògnita.

L’estadística ha fet un informe que diu que el 100% d’aquestes discussions seran solucionades i per la seva banda el número u manifesta que se sent sol davant d’aquesta tensa situació. El número tretze diu que estan tenint mala sort i el zero manifesta que això no es res, que pitjors coses han passat.

Finalment, el bloc de les Lletres ha estat consultat sobre aquesta problemàtica i el seu portaveu, el sr. Subtil, fent gala d´una exquisida educació i d’un domini del llenguatge envejable ha manifestat:” No ens preocupa gens, sabem que malgrat les diferències puntuals que a hores d’ara en tenen, el bloc de les Matemàtiques sabrà com solucionar-les, són gent de principis.”

QUADERN DE BITÀCORA

Dia primer, avui comença la meva travesia a bord d'aquest bloc, cal dir que voldria que tota aquella gent que navega per la xarxa per cercar entreteniment trobi en aquest espai uns moments agradables per a passar l'estona, i ara sense més preàmbuls benvinguts a bord, el capità els espera.