INVICTUS

Aqui us deixo el poema que dóna nom a el llibre i la pel·lícula sobre el partit de rugbi que portà a Mandela a la germanor de tot el país. Aquest poema fou el que Mandela usà per a  sobreviure a la presó. També us deixo l'idioma original i el traduït segons el film.

Out of the night that covers me,
Black as the Pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds, and shall find, me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll.
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

  

                                                                       William Ernest Henley (1849–1903)

En la noche que me envuelve,
negra como un pozo insondable,
doy gracias al dios que fuere
por mi alma inconquistable.

En las garras de las circunstancias
no he gemido ni llorado.
Ante las puñaladas del azar
si bien he sangrado, jamás me he postrado.

Más allá de este lugar de ira y llantos
acecha la oscuridad con su horror,
no obstante la amenaza de los años
me halla y me hallará sin temor.

Ya no importa cuán recto haya seguido el camino,
ni cuántos castigos lleve a la espalda,
soy el amo de mi destino,
soy el capitán de mi alma.

                                                                                              

                                                                             William Ernest Henley (1849–1903)

NELSON MANDELA

http://slafrica.wordpress.com/2008/07/18/mandelas-freedom-in-virtual-worlds/

QUADERN DE BITÀCORA VII

http://unamismarealidad.wordpress.com/

En els meus somnis més profunds puc contemplar la seva imatge. Els seus ulls blaus com la mar penetren dins els meus per a perdre’m en la immensitat del meu amor.

Dia rere dia tinc el mateix somni, però avui és diferent, se que ella mai podrà estar al meu costat. No em cal mirar cap a la finestra per a saber que avui plou, ja que, la melodia de la pluja acompanya la meva malenconia. Alguna cosa m’impulsa a anar cap a l’estació per a agafar un tren i defugir de la meva tristesa. Quan hi arribo, mica en mica conforme vaig avançant cap a l’estació, com una coincidència irònica del destí trobo a la meva estimada que, sense dir res, es llença contra els meus braços on el breu lapse de temps que va durar aquell instant va convertir-se en una eternitat, però de sobte, em desperto.

PALAU DE LA MÚSICA

El passat dimecres 8 del present mes vaig anaral Palau de la Música a veure el concert de Carmina Burana i la 9a  sinfonía de Beethoven.

Carmina Burana és la peça més memorable del compositor alemany Carl Orff i està inspirada en una col·lecció de poemes medievals dels segles XII i XIII descoberts en 1803 a Beuern (Alta Baviera). Consta d'uns 300 poemes escrits en llatí medieval i altres 50 escrits en una barreja d'alemany antic, llatí i francès. Els goliards, els seus anònims autors, eren clergues o estudiants vagabunds que portaven una vida irregular, fora de les regles institucionals. Els arguments d'aquests poemes són variats: cançons d'amor, de taverna, sàtires, cançons estudiantils... que emanen una filosofia simple i directa de l'amor a la vida.
L'obra s'inicia amb Fortuna Imperatrix Mundi (Fortuna, Emperadriu del Món), una potent invocació coral a la deessa Fortuna, la que sotmet a l'home sota el seu jou i que les seves veleitats canvien com les fases de la lluna. Primer vere (Primavera) descriu la celebració d'una festa que esdevé a la primavera, quan la naturalesa desperta enfortint a l'home en la seva lluita contra la destinació. En In Taverna (En la Taverna) els homes escolten l'esquinçadora confessió d'un esperit rebel que desafia a la destinació. En Cour d'amours (La cort de l'amor), que recorda a la música cortesana de l'Edat Mitjana, és un homenatge a Venus, deessa de l'amor. En el punt culminant de la tercera part la deessa Fortuna fa girar la roda, i el cor inicial anuncia una altra vegada amb el cor inicial, O Fortuna.

Aqui podeu veure un video de la primera part Fortuna imperatrix mundi extret de Youtube

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude (Oda a l'Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea (UE).

El 7 de maig de 1824, deu anys després de la Vuitena Simfonia, Beethoven dóna a conèixer al món la seva Novena Simfonia en re menor, posteriorment coneguda com a "Simfonia Coral". La presentació va tenir lloc al Teatre de la Cort Imperial de Viena (Kärntnertortheater), ple de celebritats, aristòcrates, noblesa i sang real. Ningú no va voler perdre's l'estrena de la simfonia esperada i de la que es presumia que seria l'última aparició pública del geni alemany, com efectivament així va ser: en els tres anys següents, es va recloure a casa afectat per diverses malalties que el finalment el portarien a la mort.

Beethoven pujà a la tarima d'esquena al públic, i no es girà ni quan acabà el concert. La seva sordesa era total, no podia sentir absolutament res del que havia creat. Quan la simfonia va concloure, el teatre esclatà en aplaudiments, i una solista va alçar el braç del mestre i el va ajudar a girar-se perquè veiés, entre llàgrimes, com tot el públic posat dempeus l'homenatjava entusiasmat. Als 54 anys d'edat, Beethoven havia creat la seva obra més grandiosa i eterna.

JORNADES CULTURALS 2010

Aquesta setmana al meu centre, l'Escola Intermunicipal de Penedés, es realitza enguany una sèrie de tallers per a introduïr una nova activitat totalment diferent a les que es realitzen en el decurs de l'any acadèmic per a tot l'alumnat..

Aquest any, com quasi tots els cursos anteriors he triat el taller de elaborar blogs ja que aquest és un tema que m'agrada i per tant any rere any vaig aprenent noves coses que a la llarga potencien els coneixements informàtics per a aplicar-ho tant a la vida acadèmica com personal.

Al taller, una de les coses més interessants és la gran varietat de blogs així com de temes, per a gaudir de els diferents escrits i pensaments que es pengen al blog.

SALÓ MANGA 2010

clic aqui per a veure les fotos en mida real

QUADERN DE BITÀCORA VI

foto extreta de prosperados.com

En una certa etapa de la vida  d’una persona hom no sap el que vol ja que durant l’aprenentatge rebem un bombardeig massiu d’informacions, idees, sentiments, estímuls...

Sense ser plenament conscients, tot allò en que creiem, el que pensàvem i el món que imaginàvem  desapareix i per a nosaltres comença a no tenir valor i els fonaments dels pilars on descansaven les nostres creences comencen a esfondrar-se.

Les noves informacions pragmàtiques que anem considerant com a importants que integra l’individu comencen  a créixer i a aflorir sobre els antics pilars seguint una trajectòria semblant, i aquestes idees esdevindran més fortes que les antigues i quasi impossibles modificar.

Aquestes idees  a la llarga, son les que configuren a l’individu com a persona plena dins la societat. Aquests pensaments que ens acompanyen al llarg de la vida son conseqüència d’integrar informacions, processar-les i reflexionar sobre aquestes per a que a la llarga originin uns nous pensaments que desencadenin el que s’ha exposat anteriorment.