QUADERN DE BITÀCORA VIII

             Els éssers humans són els únics sobre la faç de la terra amb la capacitat de pensar, raonar i imaginar. Per aquest motiu l'home ha de reflexionar sobre tot allò que l’envolta. Ja que estem fets per viure vides tan curtes la capacitat de pensar és el major bé que posseïm; un cop que morim deixem de pertànyer a aquest món i la veritat és que el temps mai s'atura. Moriré però no importa el curs del temps continuarà fluint sense que res l'alteri. La mort entesa com una letargia perpètua fa que totes les accions que el llarg de la meva vida he fet no deixin empremta; per tot això desitjo ésser recordat, deixar constància del meu pas pel món, però aquest desig és tan poc tangible! qui se'n recorda ara de personatges de fa dos o tres segles que foren importants en la seva època i ara no recordem els seus noms?

            Un cop feta aquesta reflexió cal preguntar-se quines expectatives tenim de la vida? Per la meva part puc dir que encara que no arribi ma a assolir el lideratge d'un país o dur a terme càrrecs de notòria importància el què més em preocupa és el que li ha preocupat a l’ésser humà després de la mort, l’amor.

            Ara ens toca per concloure fer la pregunta que per alguns tingui certa dificultat, quins motius tinc per viure? Una resposta podria ser, visc per què estic viu i per tots aquells que van morir per a que jo estigui aquí o visc per cercar cada plaer que existeix en aquest món.

SIGNIFICAT DE L'ENTRETENIMENT

Un ànima cerca el plaer de forma natural, ja sigui conscient o no. Aquest desig intern s'expressa mitjançant els interessos i les preocupacions. Dit d'una altra manera, fer que es parli de les coses que s'han vist o s'han escoltat ja tenen bastant significat. Del que més es concreta al parlar és el que més interés té. Un interés conscient no és més que una obsessió. Quan invertim un temps en un pensament inncecessari i oblidem que allò no era necessari no ens importa que l'esforç fos malbaratat. En altres paraules clarament ho hem gaudit.

L'ESPERIT ESPANYOL

Els costums del poble espanyol poc han canviat amb el pas del temps, fixem-nos doncs en primer lloc en el moviment dels indignats; no falta qui, convençut de la possibilitat de canviar les coses lluita pacíficament per a assolir un ideal, d'altra banda trobem els que assisteixen a aquests moviments encara que no creguin fermament en el que representa realment el que significa el moviment i al cap d'una estona torna a casa amb l'orgull de dir -soc un indignat- o -un dia de lluita- i després se'n desentenen. A priori el moviment indignat era seriós però va anar degradant-se per la gent que participava en el moviment sense saber el que volia dir.  No cal sorprendre’ns gaire aquest fet, això sempre ha estat així. Pío Baroja en "l'Árbol de la ciéncia" ja ens retratava quelcom semblant amb el desastre del 98, una onada de patriotisme i la creença de la victória en la guerra contra América feia sentir-se orgullós al ciutadà espanyol i desprès un cop perduda la guerra el sentiment de lluita s'havia perdut com si no hagués existit. Un altre exemple d’això mateix el trobem en la Guerra Civil on el president Azaña ens relata un fet que només pot passar a Espanya, cito textualment: "En los campamentos de primera línea, los milicianos no se privaban de ningún placer. Muchos se volvían a dormir en Madrid. No faltaban casos en que el buen madrileño salía a campaña temprano, dejaba a su mujer en un acantonamiento o en medio del campo, preparándole la comida, y después de disparar unos tiros en la trinchera, se volvía pacíficamente a su casa. Quien no conozca el carácter del pueblo de Madrid, su buen humor, su descuido, su propensión a divertirse con todo, tendrá el hecho por increíble. Pero es cierto".(Azaña, 1986 "Causas de la guerra de España")