Carmina Burana és la peça més memorable del compositor alemany Carl Orff i està inspirada en una col·lecció de poemes medievals dels segles XII i XIII descoberts en 1803 a Beuern (Alta Baviera). Consta d'uns 300 poemes escrits en llatí medieval i altres 50 escrits en una barreja d'alemany antic, llatí i francès. Els goliards, els seus anònims autors, eren clergues o estudiants vagabunds que portaven una vida irregular, fora de les regles institucionals. Els arguments d'aquests poemes són variats: cançons d'amor, de taverna, sàtires, cançons estudiantils... que emanen una filosofia simple i directa de l'amor a la vida.
L'obra s'inicia amb Fortuna Imperatrix Mundi (Fortuna, Emperadriu del Món), una potent invocació coral a la deessa Fortuna, la que sotmet a l'home sota el seu jou i que les seves veleitats canvien com les fases de la lluna. Primer vere (Primavera) descriu la celebració d'una festa que esdevé a la primavera, quan la naturalesa desperta enfortint a l'home en la seva lluita contra la destinació. En In Taverna (En la Taverna) els homes escolten l'esquinçadora confessió d'un esperit rebel que desafia a la destinació. En Cour d'amours (La cort de l'amor), que recorda a la música cortesana de l'Edat Mitjana, és un homenatge a Venus, deessa de l'amor. En el punt culminant de la tercera part la deessa Fortuna fa girar la roda, i el cor inicial anuncia una altra vegada amb el cor inicial, O Fortuna.
Aqui podeu veure un video de la primera part Fortuna imperatrix mundi extret de Youtube
L'obra s'inicia amb Fortuna Imperatrix Mundi (Fortuna, Emperadriu del Món), una potent invocació coral a la deessa Fortuna, la que sotmet a l'home sota el seu jou i que les seves veleitats canvien com les fases de la lluna. Primer vere (Primavera) descriu la celebració d'una festa que esdevé a la primavera, quan la naturalesa desperta enfortint a l'home en la seva lluita contra la destinació. En In Taverna (En la Taverna) els homes escolten l'esquinçadora confessió d'un esperit rebel que desafia a la destinació. En Cour d'amours (La cort de l'amor), que recorda a la música cortesana de l'Edat Mitjana, és un homenatge a Venus, deessa de l'amor. En el punt culminant de la tercera part la deessa Fortuna fa girar la roda, i el cor inicial anuncia una altra vegada amb el cor inicial, O Fortuna.
Aqui podeu veure un video de la primera part Fortuna imperatrix mundi extret de Youtube
La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude (Oda a l'Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea (UE).
El 7 de maig de 1824, deu anys després de la Vuitena Simfonia, Beethoven dóna a conèixer al món la seva Novena Simfonia en re menor, posteriorment coneguda com a "Simfonia Coral". La presentació va tenir lloc al Teatre de la Cort Imperial de Viena (Kärntnertortheater), ple de celebritats, aristòcrates, noblesa i sang real. Ningú no va voler perdre's l'estrena de la simfonia esperada i de la que es presumia que seria l'última aparició pública del geni alemany, com efectivament així va ser: en els tres anys següents, es va recloure a casa afectat per diverses malalties que el finalment el portarien a la mort.
Beethoven pujà a la tarima d'esquena al públic, i no es girà ni quan acabà el concert. La seva sordesa era total, no podia sentir absolutament res del que havia creat. Quan la simfonia va concloure, el teatre esclatà en aplaudiments, i una solista va alçar el braç del mestre i el va ajudar a girar-se perquè veiés, entre llàgrimes, com tot el públic posat dempeus l'homenatjava entusiasmat. Als 54 anys d'edat, Beethoven havia creat la seva obra més grandiosa i eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada