EN GARDE, PRÊTZ, ALLEZ

El dia 11 de Març em vaig presentar voluntari per al 35è Trofeu Internacional de la ciutat de Barcelona en la categoria d' espasa femenina. Per tal d'arribar a l'hora establerta ha estat necessari aixecar-se a les sis del matí per agafar el cotxe cap a Barcelona passant per Zona Universitària arribant cap a Plaça Espanya per arribar a l'INEFC o a la torre Calatrava de comunicacions. 

 
Un cop dins de l'INEFC que recorda als antics edificis d'herència clàssica vaig anar al directori tècnic per a parlar amb el tècnic per a rebre la dessuadora i les instruccions, cal dir que quan vaig rebre el correu via e-mai sobre el funcionament dels aparells    All-star i Favero, vaig imprimir-ho per tenir una guia en el torneig. Vaig ser assignat a la pista neuf (nou, val a dir que vaig aprendre algunes coses en Francès) i vaig fer amistat amb els nois que estaven amb mi de voluntari. Vaig quedar sorprès quan va començar el torneig ja que pensava que era un entrenament, però no, la poule ja havia començat. Pensava que em posaria nerviós ja que al ser un campionat mundial tot havia de sortir perfecte, però no va ser així, vaig sentir-me còmode i tranquil veient el combat pensant que rea millor estar de voluntari que anar a veure el torneig ja que anava parlant amb l'àrbitre que, per sort, era simpàtic i parlava castellà al qual al final del dia vaig acabar devent-li un a ampolla de Cava Castellblanch o Codorniu. Una altre cosa que va semblar-me curiosa va ser que les competidores no portaven el braç no hàbil a la part superior de darrere del cos tal i com ens havien ensenyat.

Cal dir que el dia va transcórrer sense problemes però les anècdotes estaven a l'ordre del dia, per exemple, per anar a la pista neuf estava en una altre sala i l'àrbitre no sabia com arribar, jo tampoc, però tot sigui dit, varem arribar, ens van dir també que generalment l'àrbitre mai apuntava la poule, però el nostre ho apuntava i a més, només teníem el comandament Favero així que havia una persona que només mirava i la nostra tasca era fàcil, el que més cansava era anar del directori tècnic a la sala petita sortejant tots els obstacles que havia en el camí. 

Una altre cosa impactant tot i que el àrbitre que teníem deia que era normal era que dues de les tres espases que portava una noia mexicana no anaven bé, mitjançant la prova del pes i les galgues a la mexicana allò li va valdre una targeta vermella i un punt de avantatge per a la contrincant i jo tenia les dues espases. 

Una altre cosa també anecdòtica fou que en un combat entre Anglaterra contra França en els combats individuals vaig fer gala d'idiomes dirigint-me a cada jugadora per a que firmés en el respectiu idioma de cadascuna tot i que no parlo Francès però alguna cosa sé. Per acabar aquestes anècdotes dir que per a dinar vaig anar a la una i a les dues tenia el meu entrepà mentre que ja havien començat els combats individuals.